Compartir energia avui en dia tracta sobre un grup de consumidors que es reparteixen entre ells l’energia generada per una planta de generació renovable. Però l’energia, com sabeu, ni es crea ni es destrueix, només es transforma, com va dir Antoine Lavoisier al segle XVIII.
Xavi Bou
Director Elecsum
Article publicat a EL PERIÓDICO DE LA ENERGÍA
No obstant això, en cadascun d’aquests processos de transformació, hi ha una pèrdua d’energia, fet que en fa menys eficient l’aprofitament. Per això, no només és essencial que continuem produint energia de manera contínua per satisfer les demandes d’empreses i llars per a tot tipus de processos, sinó també aprofitar al màxim aquesta energia quan es genera.
L’Autoconsum és el paradigma de la generació d’energia renovable descentralitzada i democràtica per a l’aprofitament proper d’aquesta per un únic consumidor (Autoconsum individual) o bé per diversos (Autoconsum col·lectiu), cosa que els permet ser consumidors i productors d’energia alhora.
A Espanya, des del RD 244/2019, l’Autoconsum Col·lectiu permet compartir aquesta energia generada per una font renovable en una coberta fins a 2.000 metres de distància utilitzant la xarxa de distribució i sense haver de pagar càrrecs ni peatges per això. Tot i així, l’adopció d’aquesta modalitat encara té molt camí per recórrer, ja que actualment té una implantació inferior a l’1% respecte a tota la potència instal·lada en Autoconsum. Sens dubte, l’Autoconsum Col·lectiu ha de ser el principal protagonista de la transició energètica renovable, democràtica i local, ja que permet que qualsevol consumidor hi pugui accedir sense necessitat de disposar de coberta o que aquesta sigui òptima per a la instal·lació i també per abastir consumidors vulnerables en situació de pobresa energètica. A més, constitueix una enorme oportunitat a Espanya, on el 71,8% dels habitatges familiars són habitatges plurifamiliars.
Associacions del sector i diferents actors ja han assenyalat la lentitud i els problemes de tramitació com a motius principals que poden explicar aquesta manca de desplegament. En concret: Obertura d’expedient, sol·licitud del punt d’accés, sol·licitud del CIE (Certificat d’Instal·lació Elèctrica), sol·licitud del Contracte Tècnic d’Accés, activació de la instal·lació i en els contractes amb comercialitzadora. La CNMC ha organitzat grups de treball dels diferents actors del mercat per plantejar solucions i recentment (11 de juliol de 2024) ha emès l’Informe sobre les conclusions de la taula de diàleg d’autoconsum – INF/DE/106/24. A més, el concepte d’energia compartida ha necessitat i necessita ser més divulgat i millor explicat a la població. A això cal afegir que el mercat de l’autoconsum fotovoltaic individual ha experimentat un creixement molt alt els darrers anys (especialment al 2022), fet que ha provocat que instal·ladors i tot el sector s’hagin centrat de manera natural en oferir i executar la modalitat d’autoconsum individual (més simple d’oferir i executar) enfront de l’autoconsum col·lectiu (amb una major complexitat administrativa).
No obstant això, els avantatges de l’Autoconsum Col·lectiu són evidents. Aquesta modalitat és molt eficient perquè permet, de manera flexible, assignar a cada consumidor exactament l’energia que pot autoconsumir-se per al seu autoconsum en cada moment, i poder modificar el coeficient assignat cada 4 mesos. En l’anàlisi de l’assignació poden emprar-se eines digitals de simulació avançada amb intel·ligència artificial per determinar la capacitat de generació de la planta FV, factors meteorològics, predicció d’autoconsum de l’usuari i fins i tot integració de tot això amb emmagatzematge energètic per acabar determinant l’assignació de coeficient en beta fixa o horària per a cada CUPS. Aquesta assignació en coeficients fixos o horaris permet assolir unes quotes molt més altes d’autoconsum i minimitzar els excedents.
A més, l’economia d’escala intrínseca a aquest tipus de projectes d’Autoconsum Col·lectiu permet ser millor opció en cost d’inversió enfront de l’Autoconsum individual, ja que es tracta d’una sola instal·lació FV amb el seu inversor i normalment s’utilitzen cobertes de gran mida (simplificant la instal·lació). És cert també que la complexitat en la legalització de les instal·lacions d’Autoconsum Col·lectiu és major respecte a la dels autoconsums individuals donada, entre d’altres, la necessitat de comunicar amb diversitat de comercialitzadores, instal·lació del comptador de generació i intercanvis de documents amb múltiples autoconsumidors. Els anomenats Gestors d’Autoconsum, figura que desenvolupa ampliament la Guia de l’Autoconsum de l’IDAE en el punt 5, són els que ajuden a promotors i instal·ladors de projectes d’energia compartida a simplificar i agilitzar aquests tràmits.
A més, en projectes d’energia col·lectiva, l’estalvi energètic per a l’autoconsumidor és molt notable, perquè juntament amb l’energia (terme d’energia) que l’autoconsumidor deixa de comprar a la seva empresa comercialitzadora, l’autoconsumidor també s’estalvia, alhora, principalment l’impost sobre el valor afegit (IVA), l’impost sobre l’energia (IEE) i els càrrecs i peatges que hi estarien associats, així com també el marge de comercialització que apliqui la comercialitzadora sobre aquesta energia. A efectes pràctics, això significa que cada 1 kW nominal assignat a cada autoconsumidor pot generar un estalvi anual de 234€. Aquest estalvi estimat assumeix una quiota d’autoconsum del 90% i un preu mitjà de l’energia comercialitzada en la tarifa fixe de 150 €/MWh, compensació d’excedents a raó de 50€/MWh i un consum total anual de 3600 kWh. Considerant una generació de 1300 hores, IVA al 10% y IEE 5,11%.
Segons dades de REE (SIMEL) existeixen a Espanya 6.314 MW de potència instal·lada en Autoconsum (aquesta xifra s’eleva a més de 7.154 MW si prenem com a font una de les principals associacions del sector, “Informe Anual de Autoconsumo Fotovoltaico de Appa Renovables 2023”). En total, la generació elèctrica que podrien haver produït els 7.154 MW instal·lats d’autoconsum, ascendiria a 8.903 GWh, però únicament s’aprofiten 7.262 GWh principalment perquè (com informen les associacions, “Informe Anual de Autoconsumo Fotovoltaico de Appa Renovables 2023”) “hi ha multitud d’instal·lacions que es legalitzen amb sistemes antiabocament per salvar les barreres regulatòries i tècniques existents”.
En efecte, existiria llavors un total de 1.642 GWh que podríem considerar energia potencial excedentària “desaprofitada”. En el cas hipotètic que aquests excedents s’haguessin pogut entregar a autoconsumidors col·lectius i estimant que aquesta energia pogués aprofitar-se en un 90%, quedarien en 1.477 GWh per a l’autoconsum d’usuaris i famílies. Tota aquesta energia podria generar un estalvi d’uns 255 milions d’euros anualment en autoconsum a través de la modalitat d’autoconsum col·lectiu considerant que podria abastir un volum de 1.087.000 habitatges (el 70% dels habitatges de Madrid).
Si en lloc de considerar que aquests 1.642 GWh s’autoconsumeixen sinó que es venen a preu de mercat, el valor d’aquesta energia seria d’uns 130 milions d’euros (considerant un preu mitjà de 80 €/MWh). Per tot l’anterior, existeix un bon model de negoci en la promoció i operació de plantes fotovoltaiques en generar el doble valor econòmic en autoconsum col·lectiu enfront de vendre l’energia al mercat elèctric. La venda, a més, en autoconsum col·lectiu es pot realitzar mitjançant models de power purchase agreements negociats amb cada autoconsumidor connectat amb una durada d’entre 1 i 5 anys, la qual cosa assegura al promotor uns ingressos estables. L’avantatge enfront del PPA onsite tradicional és simple: el risc que un offtaker (un sol consumidor d’energia) incompleixi la seva obligació de compra o pagament de l’energia lliurada es mitiga amb una pluralitat d’offtakers i, alhora, amb la flexibilitat de poder incorporar noves altes o baixes en aquest grup d’offtakers cada 4 mesos.
Sens dubte, ens trobem a les portes de l’enlairament definitiu de l’autoconsum col·lectiu i la perspectiva és molt optimista. Tot això gràcies al treball de la CNMC (amb nova reglamentació per simplificar els tràmits), les Guies de l’IDAE per a l’Autoconsum Col·lectiu, la posada en marxa de les Oficines de Transformació comunitària, que difonen públicament els avantatges dels projectes d’energia compartida juntament amb les associacions sectorials i, com no, la imprescindible tracció del sector d’instal·ladors fotovoltaics i fabricants de components.
Als instal·ladors fotovoltaics que han vist l’oportunitat de creixement d’aquest mercat, cal oferir-los serveis i eines digitals que simplifiquin la legalització dels Autoconsums col·lectius i, alhora, eines de monitoratge en forma d’aplicacions per a telèfon mòbil o dispositius electrònics que calculin i mostrin als seus clients l’estalvi energètic i econòmic de cadascun d’ells segons els seus respectius coeficients d’energia assignada. Aquestes noves eines han de permetre als instal·ladors ser més competitius i eficients per abordar aquest tipus de projectes i, alhora, obrir-los les portes a nous models d’ingressos recurrents (aplicació de monitoratge i seguiment del projecte d’energia compartida) que complementin a la perfecció els serveis tradicionals de neteja de panells i manteniments preventius. Al mateix temps, l’oportunitat per a l’instal·lador és molt més gran perquè, a través de l’Autoconsum Col·lectiu, pot oferir nous productes i serveis als múltiples clients potencials (tots els membres de l’Autoconsum Col·lectiu) i tot això gràcies a l’accés a les dades energètiques de consum, autoconsum i excedents de cadascun d’ells. Aquests productes que poden oferir els instal·ladors inclouen bateries darrere del comptador, punts de recàrrega de VE, aerotèrmia, domòtica o fins i tot sistemes de seguretat per a la llar… tot això per seguir el principi, com no, d’Antoine Lavoisier i transformar l’energia col·lectiva d’autoconsum en noves propostes de valor.